L’amenaça espanyola que si Catalunya fos independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea és només un espantall. Així ho demostra un estudi d’Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, al qual ha tingut accés l’AVUI i que el Cercle d’Estudis Sobiranistes i Horitzó Europa presentaran avui. El futur Estat català no hauria de completar cap feixuc procés d’adhesió, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya. Davant del buit legal i l’absència de precedents, Abat afirma que “l’excepcionalisme pragmàtic” seria la clau que obriria a la Catalunya independent la porta a quedar-se a la UE, és a dir, que s’hauria de prendre una decisió política, ad hoc.
Ja fan bé, els pobles i ciutats que organitzen consultes independentistes, d’especificar a les butlletes de vot que el futur Estat català estaria “integrat a la UE”. I és que qualsevol document fundacional, com una declaració d’independència, seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou Estat passa a ser un soci més i que la legislació comunitària hi segueix vigent. Des de l’inici, aconsella Abat, “qualsevol nova normativa catalana” ha de deixar clar que Catalunya “assumeix la supremacia del dret comunitari” i té una “voluntat de mantenir l’estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals”. Hauria d’expressar també la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides.
Tenen raó els que diuen que “Espanya es trenca”. Si Catalunya s’independitzés, la resta de l’Estat espanyol passaria a ser també un Estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicions en l’escena internacional: és a dir, que els catalans també poden espantar els espanyols responent-los que la secessió els podria deixar fora de la UE. “Espanya sense Catalunya no és la successora automàtica de l’actual regne d’Espanya en l’àmbit internacional, ja que aquestes successions sempre són negociades”, avisa Abat en l’estudi Catalunya independent en el si de la UE, que posa com a exemple les dissolucions de l’URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.
Avui, la presentació de l’informeEl mateix passaria amb Escòcia i la resta del Regne Unit, que tindrien el mateix estatus jurídic davant de la UE. “La idea que el Regne Unit pugui vetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè de la mateixa manera Edimburg podria vetar Londres”, defensa el primer ministre escocès, Alex Salmond. Avui, la seva exministra de Relacions Externes, Europa i Cultura Linda Fabiani participarà en la presentació de l’informe, com el president del Parlament, Ernest Benach, i els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB). També la Convenció de Viena, recorda l’estudi, preveu que si una regió s’independitza pugui decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu ex-Estat.
Catalunya i la nova Espanya s’haurien de sotmetre a la Cort d’Arbitratge europea, que repartiria els deures i els drets i decidiria com estarien representades davant del Consell, la Comissió i el Parlament Europeu. Mentre la UE sigui només cosa dels Estats, la millor manera d’estar representat és tenir-ne un de propi. Els finlandesos són només 5 milions d’habitants, però actualment tenen 14 escons a Estrasburg, el doble que els catalans. Els set eurodiputats que té Catalunya la situen al nivell de països com Eslovènia, amb 2 milions, o de Luxemburg, amb menys de 500.000.
A set milions i mig de catalans, apunta l’estudi, tampoc no se’ls poden negar, d’un dia per l’altre, els drets que ara tenen com a europeus: llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees i pertinença al mercat interior a l’euro. Amb Catalunya exclosa de la UE, també la resta d’europeus es quedarien sense poder exercir aquests drets al Principat.
Font: Diari Avui, 19 de febrer de 2010
