28 de febr. 2010

La participació segons el cens de majors de 18 anys es situa en el 41.51%


La Consulta d' avui ha tingut un bon nivell de participació. El 36.09 % dels veïns, d’uns padró ampliat, han volgut exercir el seu dret al vot i s'han acostat al llarg del dia a la llar dels jubilats. S'han emès 332 vots dels quals 308 (92.77%) han estat SI, 14 (4.22%) han estat NO i 10 (3.01%) en blanc. Si és té en compte el cens dels majors de 18 anys i també els vots emesos en aquest col·lectiu la participació s'eleva fins el 41.51%, valor superior a les darreres europees del 2009.En relació a les altres poblacions que també organitzaven avui la mateixa Consulta, Riudecanyes s'ha situat entre aquells que han tingut una participació més alta, en podem estar molt satisfets.

Pel matí la Sra Claudia Zuncheddu , representant del partit RossoMori de Sardenya ha visitat Riudecanyes com a observadora internacional per tal de conèixer els detalls de l’organització de la Consulta. Des de la Plataforma se li han explicat els diferents aspectes tinguts en compte pel bon funcionament del procés i de forma especial tot aquells per garantir el rigor i la solvència democràtica del mateix.

Riudecanyes ha mostrat una vegada més el caràcter actiu davant qualsevol crida a les urnes. La jornada s'ha desenvolupat amb total normalitat, tal i com la Plataforma i totes les entitats adherides volien. Hem donat un bon exemple d'exercici democràtic, civisme i compromís amb el país.

Moltes gràcies de nou a tothom.

26 de febr. 2010

De nou vot avançat

Avui divendres també tindreu l'oportunitat de poder votar de forma avançada si us cal. Us esperem a la llar dels jubilats entre les 5 i les 8 del vespre.

Riudecanyes Decideix !

25 de febr. 2010

Anem a votar !!!!



Expressar lliurement l’opinió és signe de maduresa democràtica, un acte de civisme. La gent de Riudecanyes ha estat cridada a les urnes en 38 ocasions des de l’any 1976 i en el seu conjunt la participació ha estat sempre molt elevada. De ben segur que això és una bona mostra del grau de cohesió que com a poble tenim i del fet d’entendre que la participació en unes eleccions és alguna cosa més que un dret. És un compromís personal amb la idea de llibertat i de democràcia.


A Riudecanyes tenim l’oportunitat de fer-ho el proper dia 28 de febrer una altra vegada. Torna a ser una excel·lent ocasió de mostrar a aquells que ens coneixen que les coses importants són tingudes en compte al nostre poble.


Cal anar a votar, sigui quina sigui l’orientació del nostre vot. Cal anar a votar amb el convenciment que ho hem fet sempre. No és cert que en aquesta consulta tingui menys utilitat, que serveixi de poc. En té molta i serveix de molt. Podríem donar moltes raons i de fet aquests dies les hem compartides però per damunt de totes n’hi ha una... anant a votar estem donant una lliçó democràtica i un exemple cívic a tots aquells que han volgut silenciar o entorpir aquestes Consultes. Que la gent s’expressi lliurement és el millor símptoma de salut democràtica per a qualsevol societat i potser encara més quan l’oportunitat d’anar a votar sorgeix de la pròpia societat i no tant del sistema polític vigent.


Us esperem el dia 28 i volem que la jornada s’ompli d’il·lusió, d’una certa esperança. Es per això que al voltant del dia hem previst organitzar algunes activitats que convidin a sortir al carrer, a trobar-se amb els veïns i els amics.


Tot està per fer i tot és possible. El dia 28 aneu a votar. !!!

24 de febr. 2010

La Lloll Bertran dóna suport a les Consultes


Salvador Espriu va dir: " Els homes no poden ser si no són lliures". Nosaltres hi afegim: les nacions no poden ser si no són independents. Votem per la llibertat i per la independència !

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll

23 de febr. 2010

Avui, vot avançat

Recordeu que, si us cal al llarg, d'avui dimarts, entre les 5 i les 8 del vespre, podreu exercir el vostre dret al vot a la llar dels jubilats.

Riudecanyes decideix

No patiu, una Catalunya independent seguirà a la Unió Europea


L’amenaça espanyola que si Catalunya fos independent quedaria automàticament fora de la Unió Europea és només un espantall. Així ho demostra un estudi d’Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, al qual ha tingut accés l’AVUI i que el Cercle d’Estudis Sobiranistes i Horitzó Europa presentaran avui. El futur Estat català no hauria de completar cap feixuc procés d’adhesió, com tampoc no ho hauria de fer la nova Espanya. Davant del buit legal i l’absència de precedents, Abat afirma que “l’excepcionalisme pragmàtic” seria la clau que obriria a la Catalunya independent la porta a quedar-se a la UE, és a dir, que s’hauria de prendre una decisió política, ad hoc.

Ja fan bé, els pobles i ciutats que organitzen consultes independentistes, d’especificar a les butlletes de vot que el futur Estat català estaria “integrat a la UE”. I és que qualsevol document fundacional, com una declaració d’independència, seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou Estat passa a ser un soci més i que la legislació comunitària hi segueix vigent. Des de l’inici, aconsella Abat, “qualsevol nova normativa catalana” ha de deixar clar que Catalunya “assumeix la supremacia del dret comunitari” i té una “voluntat de mantenir l’estabilitat en les relacions internacionals i el respecte als drets fonamentals”. Hauria d’expressar també la voluntat de respectar la Carta de les Nacions Unides.

Tenen raó els que diuen que “Espanya es trenca”. Si Catalunya s’independitzés, la resta de l’Estat espanyol passaria a ser també un Estat nou i, per tant, jugaria en igualtat de condicions en l’escena internacional: és a dir, que els catalans també poden espantar els espanyols responent-los que la secessió els podria deixar fora de la UE. “Espanya sense Catalunya no és la successora automàtica de l’actual regne d’Espanya en l’àmbit internacional, ja que aquestes successions sempre són negociades”, avisa Abat en l’estudi Catalunya independent en el si de la UE, que posa com a exemple les dissolucions de l’URSS, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

Avui, la presentació de l’informe
El mateix passaria amb Escòcia i la resta del Regne Unit, que tindrien el mateix estatus jurídic davant de la UE. “La idea que el Regne Unit pugui vetar Escòcia a la UE és un disbarat, perquè de la mateixa manera Edimburg podria vetar Londres”, defensa el primer ministre escocès, Alex Salmond. Avui, la seva exministra de Relacions Externes, Europa i Cultura Linda Fabiani participarà en la presentació de l’informe, com el president del Parlament, Ernest Benach, i els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB). També la Convenció de Viena, recorda l’estudi, preveu que si una regió s’independitza pugui decidir lliurement si hereta o no els drets i deures subscrits pel seu ex-Estat.

Catalunya i la nova Espanya s’haurien de sotmetre a la Cort d’Arbitratge europea, que repartiria els deures i els drets i decidiria com estarien representades davant del Consell, la Comissió i el Parlament Europeu. Mentre la UE sigui només cosa dels Estats, la millor manera d’estar representat és tenir-ne un de propi. Els finlandesos són només 5 milions d’habitants, però actualment tenen 14 escons a Estrasburg, el doble que els catalans. Els set eurodiputats que té Catalunya la situen al nivell de països com Eslovènia, amb 2 milions, o de Luxemburg, amb menys de 500.000.

A set milions i mig de catalans, apunta l’estudi, tampoc no se’ls poden negar, d’un dia per l’altre, els drets que ara tenen com a europeus: llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees i pertinença al mercat interior a l’euro. Amb Catalunya exclosa de la UE, també la resta d’europeus es quedarien sense poder exercir aquests drets al Principat.

Font: Diari Avui, 19 de febrer de 2010

22 de febr. 2010

20 de febr. 2010

Acte central de la Consulta



L'acte central de la Consulta ahir a Riudecanyes va acollir un bon nombre de veïns que es varen acostar a la Societat per sentir la xerrada d'en Jaume Renyer i d'en Quim Mallafré.

En Jaume Renyer va aprofitar per fer un repàs històric a l'evolució de l'autogovern a Catalunya i el rol de les institucions catalanes al llarg del temps. En Quim Mallafré va concentrar la seva atenció en els motius pels quals val la pena participar en una consulta com la que s'ha programat pel proper dia 28. Dues intervencions complementàries que varen ser ben acollides i que de ben segur varen generar una bona pila de comentaris durant l'estona que els participants varen compartir just després.

Els organitzadors de la Consulta voliem posar sobre la taula elements de debat que convidessin a la reflexió i que afavosissin la participació el dia 28. Per damunt de tot el que es persegueix és que el nivell de participació sigui elevat, sigui quina sigui l'opció triada.

Riudecanyes pot donar un exemple de maduresa política el proper dia 28. L'hem d'aprofitar.

19 de febr. 2010

Avui tots a la societat a les 10 del vespre !


Recordeu que avui divendres a les 10 del vespre està previst l'acte central de la Consulta. A la Societat Recreativa ens acompanyaran en Quim Mallafré i en Jaume Renyer per donar-nos la seva visió del que significa aquest procés i el seu valor i incidència.

En Jaume Renyer és Jurista i professor associat a la Universitat Rovira i Virgili. En Joaquim Mallafré és filòleg i membre de la direcció de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i veí bona part de l’any de tots nosaltres.

La xerrada col·loqui també permetrà compartir i intercanviar opinions i a la vegada aclarir dubtes. Esperem que un bon nombre de veïns hi assisteixi i que amb la seva presència es doni suport a la iniciativa.

17 de febr. 2010

Entrevista a José A. Martín Pallín al diari El Punt


Us reproduim una entrevista molt interessant feta pel diari El Punt al jutge emèrit del Tribunal Suprem, el Sr. José Antonio Martín Pallín


–Les consultes sobre la independència suposen un desafiament per a la justícia espanyola?

–«Cap ni un. Les consultes han fet reaparèixer el fet que la Unió Europea té tres-centes regions, moltes de les quals tenen aspiracions nacionals semblants. Però els elements identitaris tenen un encaix perfecte dins la Constitució Espanyola. L'únic problema és el que fan aquells que es consideren hereus legítims d'un assassí com Franco –a qui no volen condemnar ni jutjar– i que fan molt de soroll mediàtic, sobretot en algunes comunitats autònomes.»

–Creu que s'atreviran a il·legalitzar les onades del febrer i l'abril?

–«Jurídicament no plantegen cap problema. La prova és que s'han celebrat amb normalitat i ningú ha presentat denúncia. Si fins ara no han reaccionat, ja no faran res. Les consultes no susciten conflictes jurídics que no encaixin dins la Constitució i la legalitat espanyola.»

–Creu que l'Estatut, com diuen el govern espanyol i el català, és plenament constitucional?

–«No he estudiat a fons l'Estatut i no puc dir-ho. Però el que sí que sé, pel meu estudi de la Constitució, és que la Carta Magna té dues maneres de ser llegida: per confrontar o per assimilar. Alguns creuen que la lletra de la Constitució és intocable i que no hi cap res que no sigui el que ells volen. Però moltes sentències del TC han tingut una posició flexible i acollidora per admetre que una llei o un estatut no són incompatibles amb una lectura àmplia de mires de la Constitució. Si jo estigués al TC, en faria una lectura més flexible.»

–L'haurien recusat com a Pérez Tremps...

–«No haurien aconseguit res. Jo sempre he dit que al TC no es pot recusar ningú per raons d'interpretació de lleis. La recusació de Pérez Tremps va ser admesa d'una manera absolutament inacceptable. Només et poden recusar perquè el que es jutja sigui el teu fill.»

–Vostè coneix personalment part dels membres del TC. Creu que retallaran l'Estatut?

–«Els conec bé i n'hi ha que són amics meus; per això no els he preguntat per l'Estatut. El que sí que s'ha de dir és que els tres anys que arrosseguen per presentar sentència són excessius. Ningú pot dir que se'ls hagi pressionat o que no hagin pogut treballar amb tranquil·litat.»

–És possible una sentència interpretativa que no anul·li cap article però els limiti al màxim?

–«Potser sí. El que poden dir és que la lectura que fa l'Estatut sobre les qüestions recorregudes no és inconstitucional en el sentit que la Constitució podria admetre aquestes lectures perquè no les rebutja de manera explícita.»

–Alguns polítics catalans, d'ICV i ERC, han arribat a dir que el TC no ha de jutjar lleis aprovades pel Parlament i en referèndum.

–«Això, més enllà de catalanisme o espanyolisme, és una altra qüestió. La justícia no pot usurpar les funcions dels parlaments, però cal un instrument jurídic per establir si les lleis s'ajusten a dret. Aquelles lleis que s'han de sotmetre a referèndum podrien passar pel TC abans amb una condició: un període màxim de sis mesos per dictar sentència. Això no ho va demanar ningú, aleshores...»

–Un dels temes que vostè ha defensat a Madrid és la pluralitat lingüística. Per què no s'entén la defensa del català, el basc i el gallec?

–«Ser un demòcrata a Madrid de vegades és difícil. El problema és, d'una banda, de caràcter històric, i, de l'altra, de la globalització. Una llengua que té poesia, teatre, televisions i diaris sobreviurà s'hi posin com s'hi posin des de Madrid. Permeti'm una crítica, feta des d'un amic: sovint veig massa dramatisme amb la llengua; el català no es mor! El català és molt fort, i no veig cap problema en la convivència amb el castellà.»

–El problema de l'Estatut o de la qüestió lingüística és que l'encaix de Catalunya a l'Estat es va tancar en fals durant la transició?

–«És un tribut que es va haver de pagar. Al final semblarà que els franquistes tenien raó: no tenien res a oferir a la democràcia tret d'autosalvar-se a través d'una llei d'amnistia. Una massa d'espanyols considerable continua creient que Franco va ser un mal necessari per evitar una situació revolucionària davant una República sense rumb.»

–Precisament, quin balanç fa de l'activitat judicial sobre el franquisme a l'Estat?

–«Molt negatiu. Una sala del Tribunal Suprem continua considerant com la legalitat vigent el sistema franquista, com si la llei fos una forma sagrada. Això ho diu un jutge alemany, resistint-se a anul·lar una decisió de l'època nazi, i tindria problemes penals. Però Espanya sempre ha estat diferent.»

–El problema són els jutges o la llei?

–«Tots dos. Els jutges tendim a amagar-nos quan ens va bé en el fet que la llei no és prou clara, terminant... però el judici contra el franquisme hauria d'estar per sobre de la llei espanyola: és dret internacional, drets humans, i té origen en les regles de Nuremberg. Els països civilitzats han aplicat aquesta norma, tret d'Espanya.»

–Cal, doncs, un Nuremberg espanyol?

–«No. Això hauria estat important els anys 40. Seixanta anys després les coses han canviat, i és difícil jutjar els autors materials de la repressió. Això sí, els tres grans assassins de masses en l'època recent són Stalin, Hitler i Franco, i de tots tres, Franco ha passat incòlume i es va acomiadar d'aquest món amb cinc sentències de mort.»

–Si és difícil fer un judici general a la dictadura, què és factible fer ara amb la llei actual?

–«La nul·litat és jurídicament tan racional i lògica, que qualsevol estudiant de dret ho podria fer, perquè la llei mateixa diu que van ser una farsa ‘per falta de garanties necessàries'. No entenc per què no s'anul·len. També es podrien demanar responsabilitats personals, com s'ha fet a França, Alemanya o Xile. Aquí sembla que l'Audiència Nacional no pugui tocar cap assassí espanyol, però sí els d'altres nacionalitats. Tot i això, la llei de la memòria històrica és molt sibil·lina i molt poc ambiciosa.»

–La van votar el PSOE i IU, i no pas el PP.

–«Sí. El govern va haver de fer concessions, bàsicament perquè l'horroritzava que CiU i el PNB hi votessin en contra. El que volien era deixar sol el PP.»

–Per què en culpa CiU?

–«El tribut a CiU va ser el Valle de los Caídos. Que li ho preguntin al senyor Duran i Lleida. Els monjos de Montserrat, que van ser antifranquistes, van exigir que no expulsessin els seus germans benedictins del Valle de los Caídos. El problema és que allà només se salvaguardava la memòria dels vencedors, i ara la llei exigeix la defensa de tots.»

16 de febr. 2010

El "Persones Humanes" retratava Catalunya l'any 1993


Els qui tinguin una certa edat recordaran amb afecte el mític programa "Persones Humanes" conduit pel Miquel Calçada. L'any 1993 va emetre un especial per explicar el que era Catalunya des de la seva especial visió.

Res millor que una bona dosi d'humor sobre un mateix per tal de mostrar maduresa i un cert esperit autocrític sense renunciar a l'estima d'allò que és propi.

www.youtube.com/watch?v=UACL4nfpGRc

En Joel Joan dóna suport a la Consulta


Després de 300 anys de no poder dir en veu alta què pensem que seria millor pel nostre país, ara, a Riudecanyes, en tindreu l'oportunitat, felicitats !

El 28F arriba la llibertat a Riudecanyes. Com a barceloní em feu molta enveja.

15 de febr. 2010

La Consulta del 28F té el suport de 26 escriptors catalans


Quan falten pocs dies perquè se celebri la segona tanda de les consultes sobiranistes el 28 de febrer, un total de 26 escriptors catalans de renom han mostrat el seu suport a les consultes en un acte unitari d'aquest dimarts a l'Institut d'Estudis Catalans. Entre els autors que s'han sumat a la mostra de suport, hi ha Sebastià Alzamora, Joaquim Montclús, Miquel de Palol, Josep Miquel Servià, Enric Casasses, Josep Maria Terricabras, Albert Sanchez Pinyol, Esther Xargay i Matthew Tree. Aquesta segona convocatòria de les consultes sobre la independència pel 28-F, que ja van celebrar una primer onada el 13-D, es fa a un total de 77 municipis i crida a les urnes uns 300.000 electors.

Escriptors de renom de la nostra literatura han fet un acte unitari a l'Institut d'Estudis Catalans per mostrar públicament el seu suport a les consultes sobiranistes, que el pròxim 28-F se celebraran a 77 municipis de Catalunya, després que ja se'n convoqués una tanda el passat 13-D.

En l'acte d'aquest divendres, el teòric i escriptor Sam Abrams ha dit que la via de la pedagogia 'està esgotada', ja que aquesta només és vàlida quan tens un interlocutor que t'escolta. Abrams ha afirmat que ara 'la via a seguir és la de les consultes'.

Al seu torn, Miquel de Palol ha demanat 'valentia' als votants i que 'no tinguin por', ja que l'escriptor ha afirmat que 'cap poble, cap ideologia i cap grup no ha aconseguit mai res sense valentia i sense jugar-s'hi alguna cosa'.

Finalment, Marc Gafarot ha assegurat que la batalla 'no està guanyada' i que s'ha de seguir treballant i lluitant, però ha assegurat que les coses s'estan fent bé, cosa que cal ressaltar i valorar de tant en tant.

Els 26 autors i autores adherits a l'acte han estat Sebastià Alzamora, Enric Vila, Jordi Bilbeny, Salvador Sostres, Bernat Dedéu, Jordi Llavina, Josep Padrals, Joaquim Montclús, Esther Xargay, Jordi Carulla, Carles Hacmor, Marc Gafarot, Jordi Cabré, Miquel de Palol, Josep Miquel Servià, Enric Casasses, Josep Mª Terricabras, Víctor Alexandre, Manel Costa Pau, Alfred Bosch, Jordi Coca, Julià de Jodar, Albert Sánchez Pinyol, Matthew Tree, Sam Abrams i Joan Solà.

Font: Directe!cat




12 de febr. 2010

Nòmina catalana

Voleu saber quin seria el vostre salari net en un Estat propi, i per tant sense el dèficit fiscal que patim els catalans? Entreu a la pàgina web del Cercle Català de Negocis i comproveu-ho. Trobareu també recomanacions de llibres de política i economia així com informació interessant sobre l’espoli fiscal entre altres coses.

No us ho perdeu !

http://www.ccn.cat/?q=ca/content/nomina-catalana

11 de febr. 2010

Pels "fans" de l'estadística

Des de 1978 els veïns de Riudecanyes han pogut anar a votar en 38 ocasions:

8 vegades en eleccions Municipals
8 vegades en eleccions pel Parlament de Catalunya
10 vegades en eleccions pel Congrés dels Diputats
6 vegades en eleccions pel Parlament Europeu
6 vegades en referèndums

En general es pot dir que habitualment la gent de Riudecanyes participa molt activament cada vegada que es cridada a les urnes, de fet la mitja de les 38 ocasions té un nivell de participació lleugerament superior al 70%.

A títol d'anècdota es pot comentar que el nivell de participació més elevat es va assolir en les primeres eleccions al Congrés dels Diputats de l'any 1977 arribant a superar el 88%. El més baix es va produir el 1998 en la segona ocasió que es podia votar per les eleccions europees situant-se la participació només en el 40%. La votació per la Constitució Europea del 2005 tampoc va entussiasmar als veïns que només varen assolir un nivell de participació del 43%

Altres curiositats són per exemple veure que en el Referedum per l'OTAN de l'any 1986 Riudecanyes es va inclinar a favor del NO i va arribar a un nivell de participació del 57%.

L'Estatut del 1979 va portar a les urnes el 74% dels qui tenien dret a vot. L' Estatut del 2006 només va arrossegar al 60%.

El Referendum per la Reforma Política del 1976, just després de la mort del dictador, va veure com el nivell de participació era altíssim, d'un 85%, en un moment en el que la gent desitjava que les coses comencessin a canviar.

Les eleccions que més participació generen són habitualment les del Congrés dels Diputats (76%), les Municipals (75%) i les del Parlament de Catalunya (71%). Les Europees queden una mica més lluny amb un 55% de mitjana de participació en les 6 ocasions que s'han convocat a Riudecanyes.

És ben possible que les xifres el dia 28 de febrer no siguin tan altes. La maquinària electoral no ha generat el mateix nivell de soroll que fa habitualment amb debats, pancartes, anuncis, propaganda electoral i tot allò que comporta. Amb tot és una bona oportunitat per expressar de nou l'opinió i a Riudecanyes l'hauríem de saber aprofitar.

10 de febr. 2010

La relació Catalunya / Espanya segons en Mattew Tree


Al llarg de 25 anys de residència a Catalunya he passat per diverses opcions polítiques respecte al país; al principi era autonomista, fins que vaig veure que d'autonomia de debò no n'hi havia. Després em vaig fer federalista, fins que vaig entendre que la paraula "federalisme" no sortia als diccionaris utilitzats pels polítics que tallen el bacallà a Madrid. Finalment, en veure que el conflicte econòmic, cultural, social i polític entre Catalunya i l'Espanya monolingüe segueix en peu, he arribat a l'única conclusió possible: només la indepedència acabarà amb aquest conflicte, cosa que beneficiarà tant els catalans com els espanyols.
Substituïm una mentida - la suposada unitat d'Espanya - amb una veritat com una casa: si no es pot conviure amb igualtat de drets, s'ha d'iniciar el divorci.

Salut !

9 de febr. 2010

L'opinió de l'escriptora Patrícia Gabancho


El fonament de tota democràcia és la participació i lliure expressió dels ciutadans en qualsevol afer que els pertoqui. Molt més si es tracta d'un tema tant trascendent com és la llibertat. És precisament per la força i extensió que té l'independentisme com a opció factible per a Catalunya que l'estat Espanyol, i els seus representants entre nosaltres, mostren la seva incomoditat davant les consultes populars per l'autodeterminació.

Però aquesta incomoditat no ha de frenar l'impuls català per decidir lliurement l'abast de l'ambició col·lectiva. Al contrari, que ens sigui un estímul. Convido tots els ciutadans a anar a votar. La llibertat comença en petits gestos com aquest. Si creiem que podem ser lliures, comencem a ser lliures. I si comencem a ser lliures, és qüestió de temps -poc temps- que ho siguem de debò, perquè els moviments populars, quan es posen en marxa, no tenen altre final que l'acompliment de l'anhel que porten. Comencem, doncs, amb un vot.

8 de febr. 2010

Com es podrà votar el dia 28 de febrer?

Us avancem ja alguns detalls sobre la votació per tal que els conegueu i també els expliqueu si algú té dubtes.


La pregunta que és planteja és:

"Està d'acord que la Nació Catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?"

Qui podrà votar?

Totes les persones empadronades a Riudecanyes i que el dia 28 de febrer tinguin com a mínim 16 anys.

Els votants per tant han de poder acreditar la seva identitat i també la residència a Riudecanyes. Aquest segon aspecte és molt important.


Quins dcocuments acreditatius s'han de presentar?

El carnet d'identitat o carnet de conduir.

Els estrangers comunitaris: el carnet d'identitat del país d'origen.

Els estrangers no comunitaris residents: el document d'identitat d'estrangers residents (NIE).

Els estrangers empadronats sense permís de residència: el passaport del país d'origen.

Tots aquests documents acrediten la identitat i l'edat de les persones.

Acreditació de la residència:

Si consta en el document identificador l'adreça al municipi, queda acreditada.

Si no hi consta una adreça, o és d'un altre municipi, l'elector haurà d'acreditar la seva residència exhibint a la mesa electoral el certificat o volant d'empadronament, de data posterior a la del document identificador.

5 de febr. 2010

Les entitats donen suport a la Consulta



Ara fa uns dies us informàvem que havíem engegat el procés per tal de poder organitzar a Riudecanyes la Consulta per la Independència el proper dia 28 de febrer. Ara tenim la satisfacció de poder anunciar que el conjunt d’entitats del poble s’han adherit a la iniciativa.

S’han afegit doncs:

Societat Recreativa

Cooperativa Agrícola,

Futbol Sala

Caçadors de Riudecanyes

AMPA

Colla de Grallers i Capgrossos

Associació de Dones

Associació de la Gent Gran

Agrupació Fotogràfica 30x40

Penya Blanc-i-Blava

SAT Riudecanyes-Vilanova

SAT Segures

Associació Esportiva d’Escornalbou

Associació de Defensa Forestal

També ho ha fet l’Ajuntament tot aprovant la moció que dóna suport a aquestes consultes.

Aquesta forma de fer explica el que és Riudecanyes, un poble ben cohesionat, que fa pinya, que tot i les naturals diferències entre el parer dels veïns sap també caminar conjuntament.

Hem aconseguit que ja d’entrada sigui un projecte de tots. Ara també hem d’aconseguir que Riudecanyes tingui un nivell de participació elevat. Els veïns acostumem a participar molt activament cada vegada que hi ha eleccions – municipals, al Parlament de Catalunya, al Congrés, europees – i ara tenim l’oportunitat de mostrar aquest esperit democràtic el proper dia 28.

Sigui quina sigui la vostra opinió, aneu a votar. També ho podreu fer de forma avançada al llarg dels propers dies.

4 de febr. 2010

En Sergi López ens diu també el que pensa de les Consultes


L'actor vilanoví, Sergi López s'ha tornat a pronunciar a favor de les consultes, i ha defensat que les autoritzin els ajuntaments per demostrar que l'independentisme "no és un moviment de quatre violents, ni quatre hippies, ni quatre que fan pintades o llencen estelades contra els Mossos d'Esquadra". segons López, les consultes "ens permetran desacomplexar-nos i assumir que som una nació capaç de decidir què volem ser, sense fer mal a ningú, sense ser violents, ni terroristes, ni posar bombes, ni tant sols oposant-nos a ningú". "Les consultes no han d'interpretar-se com una acció de ràbia contra els espanyols" ha sentenciat l'actor, que es declara favorable a l'autodeterminació dels pobles i desitja que siguem independents, "com a entitat nacional que son".

Font: directe.cat

3 de febr. 2010

Tot està per fer i tot és possible

No hi ha res millor que tenir un somni i aconseguir que al final es faci realitat. Feu una ullada al video i sobretot espereu a arribar al final.


http://vimeo.com/4941499

L'opinió de Joan Laporta sobre les Consultes



Les consultes populars sobre la independència reflecteixen el dret que el poble català ostenta la facultat de donar a conèixer, amb completa llibertat, la seva decisió sobre com vol viure.

Malgrat no poder ser present a l'acte que teniu previst efectuar, voldria manifestar-vos que entenc aquesta iniciativa com una manifestació del fet que un poble es pugui expressar lliurement i civilitzada i com demostració que s'està preparat per assolir les més altes fites.

És per això que reitero el meu suport a la consulta del proper dia 13 de desembre i animo i encoratjo a la seva participació per avançar en un camí que, entre tots, hem de bastir de respecte, educació i cultura democràtica.

Joan Laporta i Estruch

2 de febr. 2010

El que pensa Miquel Calçada de la Consulta


.... Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S'equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l'hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui "endavant". I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrera donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, si, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n'és d'important la feina que dureu a terme.
Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país.

Miquel Calçada.

Miquel Calçada feia aquestes manifestacions davant la primera onada de Consultes del passat 13 de desembre.

1 de febr. 2010

Carta d'un riudecanyenc

M’he assabentat que un grup de riudecanyencs està preparant una consulta sobre la independència de Catalunya. Va ser l’altre dia, en una botiga de la nostra vila. Un grup de persones ho estava comentant. D’elles, una senyora ho trobava molt bé: que cadascú pugui expressar la seva opinió no ha de fer mal a ningú. Una altra, deia que no servirà per a res. Un servidor, que ja té una edat avançada, que va esperar quatre dècades per a anar a votar, no pot estar més en desacord amb aquesta segona persona. D’acord, el vot no és vinculant, però té un valor moral enorme. Un desert no existiria sense la suma de molts granets d’arena. Només pensar que una alta participació pot fer treure fum de molts debats de televisió, ràdio i premsa escrita ens ha d’animar a anar a votar el dia 28.


Josep.

29 de gen. 2010

Val la pena votar?


És possible que algú es plantegi que no sentit participar en la consulta del dia 28. Que no en traurem res. Que fem el que fem no provocarà cap efecte... No cal dir que qualsevol opinió sobre aquest debat és lícita, però val la pena recordar que els gestos també tenen valor.


Té valor pel fet que la Consulta és un projecte que s'origina des de la societat civil, des de les associacions i els veïns.


Té valor pel fet que es planteja una pregunta sense embuts sobre el futur de Catalunya.


Té valor perquè , sense complexos, és pot parlar d’Independència.


Té valor perquè és un exercici democràtic.


Té valor perquè introdueix el debat entre la classe política que no pot defugir parlar-ne.


Té valor perquè situa el cas català de nou en el focus d’atenció internacional.


Té valor perquè reforça la nostra autoestima.


Cadascú que faci el que millor li sembli, però que no és discuteixi el seu valor.

28 de gen. 2010

Participació política


En democràcia la participació dels ciutadans és un element essencial i un símptoma de bona salut cívica i democràtica. Riudecanyes és un poble ben cohesionat i actiu en el que habitualment la participació a les eleccions ha estat sempre molt elevada. Ara tenim una nova oportunitat per demostrar-ho. No la desaprofitem.

27 de gen. 2010

Nacions Unides


La declaració dels Drets Humans i el Pacte Internacional dels drets Civils i Polítics de les Nacions Unides proclama en el seu article 1 que tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic , social i cultural. Aquesta afirmació hauria de ser presa com un guió a seguir, com una pauta per tots aquells que veritablement creuen en la llibertat i la democràcia.


Poder opinar sobre això, o sobre qualsevol altre aspecte, no hauria de fer por a ningú. Cal sospitar de la intenció d'aquells que hi posen traves i qüestionar el seu esperit democràtic.

26 de gen. 2010

Per animar-se




En Jordi Basté al seu programa pel matí a RAC1 fa una editorial diària. Escolteu la del dia 30 d'octubre i trobareu una bona pila d'arguments per anara a votar el dia de la Consulta.... o com a mínim hi veureu també un seguit de raons per tal de fer coses per aquest país nostre.

http://rac1.org/elmon/categories/diarios/el-davantal/page/6/

23 de gen. 2010

Hem començat !


Amb l'impuls del Centre Cultural, i el suport d'un bon nombre de veïns i entitats, hem encetat a Riudecanyes el camí que ens ha de portar a desenvolupar la Consulta sobre la Independència el proper 28 de febrer.

Estem treballant per garantir una consulta rigorosa, amb garanties. Ho fem des d'una visió plural i integradora. Perseguim que tothom pugui estar representat al llarg del procés. Volem que el que ha de ser un exercici natural d'expressió democràtica pugui comptar amb la màxima participació.

Al llarg dels propers dies farem per explicar i comentar el que significa la Consulta. Us convidem a tots a participar-hi activament, fent vostre un projecte que s'enceta des de la societat civil i que representa l'essència de la democràcia: la possibilitat de cada ciutadà d'expressar la seva opinió i de decidir.

Fem que la consulta sigui un projecte de tots, un projecte de Riudecanyes !